Festa Major

En preparació, dies centrals 14, 15, 16 i 17 d'agost de 2008

La Comissió de Festes està formada per: Sico, Josep de Llori, Sisco del Federic, Mercè de Mateu i Núria de l'Agobio.

Festa Major 2006 - El Pregó

Quina responsabilitat que tinc aquesta nit !,
responsabilitat que em van transferir unes veus,
a cau d'orella com deia l'any passat en Manel.
Jo no vaig callar, vaig dir que no,
però les veus van insistir i aquí em teniu !

He estat molt de temps donant-hi voltes,
pensant en aquest Pregó de la Festa Major.
Què diré jo que no hagi estat dit pels que m'han precedit ?
Fer demagògia no és el meu fort,
i menys fer poesia, per tant,
de les meves primeres Festes Majors he decidit parlar.

A Llimiana passàvem les nostres vacances d'estiu,
el meu germà i jo, amb les àvies (àvia i besàvia),
millor dit, les passàvem a la Masia, però,
els diumenges i les festes com que a Missa s'havia d'anar,
l'àvia Rosalia carregava el ruc i empreníem el camí
costerut i ple de pedres fins arribar a la plaça.
El pobre animal era "aparcat" a la mateixa porta de casa....
(abans hi teníem un empedrat).

Aquí en aquesta mateixa casa de la Plaça,
tinc els records de les vigílies de les Festes Majors
que mai he oblidat!
Les noies del poble cosien els seus vestits,
en el cosidor de la Maria del Sala,
allà dalt, a l'habitació del balcó, del carrer Major.
Pobra casa! ...Quin aspecte més trist que té ara!

El fill de la Maria, en Josep,
en feia cada una com un cabàs.
Sovint el castigaven i
no el deixaven sortir a jugar amb nosaltres,
tot i castigat ell treia el nas per aquella finestreta,
mentre sa mare i les xicotes del poble,
seguien cosint els vaporosos vestits
que havien de lluir els dies de la Festa Major.

Un any d'aquest taller-cosidor,
en van sortir dos vestits ben iguals,
eren de gasa estampada amb unes flors molt estiuenques.
Un va ser lluït per una noia de cabells negres
i l'altre per una noia de cabells rossos.
Les dues son filles de Llimiana i
prou amigues com per fer-se vestits iguals.

Comprar a Tremp no era freqüent,
de l'hort i dels corrals tots els plats en sortien i
a Casa Pruna més d'un corder es despatxava.
Es ballava en aquesta mateixa plaça,
la més gran de la comarca, segons deien,
abans de posar-hi el dipòsit d'aigua.
Ja aleshores s'hi ballaven sardanes,
després de la Missa Gran i
al catxo també s'hi jugava.

El poble d'aquella infància meva,
temps econòmicament difícils,
no seria el que és avui dia,
si molts dels joves que van marxar
per trobar un millor treball,
no haguessin tornat i refet les seves cases,
i, si molts de vosaltres tot i
no ser descendents de cipellesos,
no haguéssiu quedat enamorats
d'aquesta bellesa que ens envolta,
per construir-hi les vostres segones llars.

En el passat, havia estat un poble d'uns 800 habitants.
Ara, censats, només n'hi ha uns 160,
però habitants estacionals
i amics de Llimiana en són molt més.
Que ens agrada a tots venir a Llimiana ?
en tinc una prova evident,
jo que he viscut en altres països
i durant alguns anys no hi he vingut gaire,
avui, enlloc més, podria passar unes millors vacances !

Què deu tenir doncs aquest poble, amb un nom que sembla venir del llatí "LIMINA" que significa LIMITS ?
límits de què ?
del penya-segat que ens envolta ?
dels límits del Montsec ?
sigui el que sigui, nosaltres els que avui ens trobem aquí,
estimem aquest entorn,
fem excursions per la comarca,
anem al Sant del Bosc i a Sant Gervàs,
visitem altres llocs i en tots els pobles del voltant
sentim dir coses bones de Llimiana,
sigui pel clima sec i fresquet dels vespres,
sigui pel lloc estratègic i per les seves vistes,
sempre les nostres orelles en senten coses boniques.

Fem doncs possible que això continuï així,
siguem respectuosos amb el nostre entorn,
estimant i respectant tot això que la naturalesa ens ha donat.
Gaudim doncs d'aquests dies en família,
envoltats dels nostres amics,
compartint les bones hores amb tothom
i passem tots una Bona Festa Major!.

Aquest ha estat el meu PREGÓ
que tant he buscat,
no he dit res important,
res de nou que tots no sabéssiu,
però si he contribuït a fer-vos recordar
aquelles Festes Majors
i algun somriure he arrancat,
ho dono per ben trobat!

Vull desitjar-vos, doncs,
Una Bona Festa Major !
Diguem tots plegats:
Visca la Festa Major !

Maite Aduà i Malet
Casa Pedro - Llimiana (12 d'agost 2006)

Festa Major 2005

El Pregó

Tant bon punt l'Aurora del Forner
el pregó del 2004 "acabara",
una veu a cau d'orella m'insinuava
de fer el pregó de l'any vinent.

Jo, mut em vaig quedar
sense resposta donar.
"Quien calla otorga" digué la veu.
És per aquest motiu
que aquí em teniu
amb el compromís seriós i greu
de fer-vos el pregó
d'aquesta Festa Major.

Haver callat és el meu crèdit
per dirigir-me a la població
encara que amb pobres mèrits
ho faig amb satisfacció.

Després d'aquest preàmbul
pareu tots atenció
cap distret ni somnàmbul:
comença el pregó.

Amics de Llimiana
i dels Masos de Llimiana
i dels Obacs:
Benvinguts a la plaça!
a la festa benvinguts!

Amics de la comarca,
la Noguera i el Segrià,
l'Urgell i la Segarra.

Amics del Barcelonès i del Vallès
i no sé quantes comarques més.

Amics del Regne Unit i de França
benvinguts a la plaça!
a la festa benvinguts!

Welcome to Llimiana
Soyez les bienvenus

És l'anual trobada
que a tots beneficia
per grans i petits esperada:
és l'encontre d'alegria

Un somriure en els llavis
salutacions per tot arreu.
Els joves, també els avis
fan sentir la seva veu.

En algunes llars hi ha pena,
tristor i enyorança
pels qui falten a la festa
i es recorden amb nostàlgia.

Fem bona companyia
a qui més ho necessita.
Repartim-ne una mica
de la nostra alegria.
La cigonya a d'altres llars
ha portat satisfacció
per la festa perpetuar
ens arriben nous nadons

Petons!

Aquests dies de festa
presumida ets, Llimiana
de la Conca princesa
del Montsec sobirana.

El sol de dia et festeja
i de nit la lluna et cobeja.

En altures com sultana seus
amb lluïssors d'aigües als teus peus.

T'acaronen les estrelles
mentre tu jugues amb elles.

Nosaltres Llimiana,
d'amor et fem declaració

Ahir, demà i ara
rep nostra estimació.

Estimem les teves cases
els carrers i les places
el castell i les muntanyes
i la font plena d'aranyes
i l'església mil·lenària
amb sa verge venerada.

Pel damunt d'aquestes coses
estimem les persones.
Jo, particularment
també m'estimo el Solà
i tota la bona gent
que viu allà.

És la festa esperada
de Llimiana la diada.
La celebrem amb harmonia
fent soroll i fent gatzara
que no minvi l'alegria
amb la música i la danya

Aplaudim els crits de la mainada
que trenquen el silenci dels carrers i de la plaça
el llarg silenci de cases i camins,
solitud de l'hivern i de la tardor
que suporten comptats veïns
que durant l'any resten aquí
guardians fidels de la població

A tots ells, la nostra salutació!
i en aquest punt: Salut Hostal!
per mantenir viva la flama
que posa remei al mal
de la nit i la gebrada

Amics, us ho torno a repetir:
és la festa de Llimiana
per tots d'acord en mi
la festa desitjada.

Natius i nouvinguts
la celebrem amb molta unió
seguint amb gratitud
el ritme de la població.

Aquesta frase no és meva:
la practica amb esmena
un dia en el sermó
el nostre Senyor Rector.

Continua la historia
i segueix la tradició
presents en la memòria
els costums de l'antigor

Hi haurà ball a la plaça
i farem el cercavila
bon dinar i postres a casa
i també cants a la missa.

Ressonarà la sardana,
escoltarem havaneres
hi haurà jocs de petanca
i cotxes de totes menes

Tornarà a ballar el gegant
el gegant de la fanfàrria
que fa riure a la gent gran
i deleita la infància

Perquè els pobles no morin
renovem-los fent gran festa
Per a que les pedres no plorin
falten festes com aquesta.

Vull fer-vos un esment sincer
als voluntaris de casta
que engalanen la plaça
i fan que tot vagi bé.

Agraïments i salutació
als del foc i la llenya
que preparen el que es menja
en el sopar de germanor.

Als de la junta de festes
agraïm la seva entesa
de preparar amb saviesa
diades com aquesta.

Per això fer més planer
els presents i els ara absents
pagarem abonaments
i farem lo que s'ha de fer
perquè aquell que és bon cristià
quan toca s'ha de fer pagar

Amb això el pregó acabaré
Déu ens guardi de tot mal
Nosaltres siguem com cal
i ens puguem veure l'any que ve.

I si ara la veu ve
i et proposa fer el pregó
el pregó de l'any proper
fes el que he fet jo.
Calla o digues sí
És ben fàcil parlar als de casa
que t'escolten amb bona cara

Jo, senyors, us dono gràcies i dic: FI

Bones Festes. Visca Llimiana!

Manel Domingo (Era Del Forner)