Escut de Llimiana

Cova Negra del Montsec

Cova Negra del Montsec de Llimiana
Situació: Montsec cara nord. Mata-solana. Serrat Ample.
Altitud: 960 m.
Interior: 70 m. Desnivell: -23 m.
Accés pel camí: 15 min.

La Cova Negra del Montsec (o Mata-solana) es troba situada a la cara nord del Montsec de Rúbies, la vessant septentrional de la serralada, damunt de la Pinera de Perot, en el límit est del terme de Llimiana a la Vall de Barcedana. Es tracta d’una cavitat amb una única sala principal molt gran. La roca és calcària amb filtracions d’aigua, com correspon a totes les cavitats de la litologia del Montsec.

Cova Negra de Matasolana

La cova està inclinada en desnivell des de la boca d’entrada. El fons del seu interior es troba a un nivell inferior de 23 metres respecte l’entrada. La forma gairebé circular fa uns 70 per 60 metres. Per tant, si no fos per la llargària, hi cabria un camp reglamentari de futbol. La boca d'entrada fa 28 metres per 4 metres en forma de mitja lluna. El sostre queda molt alt, amb forma corbada còncava, té infiltracions d'aigua amb roques de diferents tonalitats, amb caiguda de formacions d'estalactites. El màxim del sostre pot arribar als 12 metres.

S'han explorat diverses continuacions de la sala principal, són tres vies d'escalada. Una via accedeix a dos pous remuntadors sense continuació a uns 10 metres per sobre de la cota de la boca d’entrada.

El terra de la cavitat està format per fragments de blocs de diferents dimensions, rocs caiguts del sostre. En algunes parts es troben fragments d’algunes estalagmites grans. Són columnes de roca formades pel constant goteig d’aigua durant milers d’any. Destaca a la part oest una gran estalagmita al costat d’un tronc de fusta que fa de cóm per beure aigua. L’estalagmita porta un forat lateral degut a la col·locació del tronc. L’estalagmita gran més alta li han posat el nom de La Pastora. La part final de la cova conté una franja de terreny de fi terra argilós.

El fons de la cova situat més baix, conserva un aire fred amb temperatura cap els 8ºC durant totes les estacions de l’any. Les goteres del sostre eren aprofitades per omplir un cóm de fusta per beure, ja que en aquesta part del Montsec no es troben fonts properes. Així que era un lloc segur on poder omplir el canti en aquesta zona, a menys que volguessis baixar fins la Font de l’Estanya, ja a prop del riu. Hi ha un sector en l’interior que pot arribar a formar un toll d’aigua.

En certs moments de l’estació de l’estiu, la posició del sol fa que la llum pugui colar-se per l’entrada i arribar a algunes parets. La llum natural que incideix en el sector sud-est de la sala (llum de tarda) i la humitat, han provocat una proliferació verdosa de paret (líquens i molsa) i en els blocs despresos.

Com arribar

Aproximació en cotxe: Des de Llimiana, cal seguir la carretera que porta a Sant Martí de Barcedana (Casa Roca) que és la LV-9121. Pujant la collada de l’Hostal Roi es passa pel poble de Mata-solana i seguidament un corba molt tancada, aquí cal deixar el cotxe ja que surt la pista de Barcedana a la dreta, a prop d’una granja que es troba a la dreta de la pista. Una altra opció es pujar la pista de Barcedana per l’altra banda, que surt a la primera corba del pont, passant per la riba dreta del riu, la llau de les Carboneres i el camí del Sant del Bosc, però farem molt recorregut en pista.

S’accedeix a la cova per un camí fàcil que surt d’un punt de la pista de Barcedana, està indicat per un senyal informatiu i una petita explanada on es pot deixar aparcats els vehicles. Un recorregut d’uns 15 minuts en pujada forta accedeix a la cova. Recentment (2012) ha sigut aprovisionada d’esglaons i baranes de fusta en els trams més costeruts. A més hi han instal·lats dos bancs de fusta per a descansar.

A la pista de Barcedana s’hi pot circular amb vehicle tot-terreny ja que en èpoques de pluja la pista pot quedar difícil per a un cotxe.

Arqueologia

Encapçalats per Josep de la Vega, un grup d’aficionats a l’arqueologia i espeleologia de la UB als anys 1970 i 1980 van explorar el Montsec i van publicar a la revista Mediterrània una monografia, on van valorar aquestes troballes. Segons l’estudi que trobem en el llibre 'Prehistòria i arqueologia de la Conca del Segre', a la cova hi havia una veritable necròpolis d’urnes d’incineració, des del neolític (-5500 a.) a l’edat del bronze (-650 a.). Els sondatges i prospeccions arqueològiques haurien trobat restes ceràmiques que demostrarien la seva ocupació neolítica. Els materials trobats van ser molt superficials que contenen tasses decorades amb acanalats, vasos de mida mitjana amb vores exvasades i algunes peces decorades amb impressions. La presència d’incineracions ha estat publicada de manera deficient.

Del neolític antic, algunes restes ceràmiques presentaven cordons llisos que semblen mostrar motius ortogonals. Del neolític final, fragments que contenen doble mugró superposat i/o doble cordó, tant a la cova Negra com a la Cova del Gel de Llimiana.

La majoria d’aquests estudis en aquests anys no són fidedignes ja que no s’utilitzava el mètode científic acurat estratigràfic. Es presenten més com una sèrie de troballes, en comptes d’un estudi arqueològic.

Exploració

Explorada pels espeleòlegs l’estiu de 1966, van establir la via d’escalada Marigot, la més interessant, que porta a l’estructura de pous damunt la cova. Les altres dos vies d’escalada (Topi i Fus) van ser realitzades l’any 1994 mentre es feien tasques de nova topografia.

Música

Fa uns anys, entre Mn. Josep M. Mauri, Vicari del Bisbat d’Urgell i Xavier Baulies, director fundador de la Coral Polifònica i de Camareta de Sant Cugat, van tenir la iniciativa de tirar endavant un concert coral dins aquesta cova. Així doncs, va inaugurar-se a l’estiu de 2011 el primer Concert Tel·lúric de la Cova Negra. S’han celebrat més edicions del concert, de forma bianual, els anys 2013 i 2015, amb uns 400 assistents.

Recomanacions

Llegenda

Diu una llegenda transmesa de pares a fills, que en la època de guerra amb els àrabs que pujaven del sud del Montsec, els musulmans van ocupar els terrenys de la Vall. La Vall era plena de terres de cultiu fèrtil que proporcionava els aliments als habitants dels pobles. Els homes que treballaven les terres de Barcedana van haver d’amagar-se dins la cova Negra del Montsec. Les dones i els nens van quedar-se en els pobles. Els homes amagats no podien sortir amb aquesta tropa al voltant. Així que calia una manera de fer-los fora per a què els homes poguessin sortir alliberats. Van agafar a un nen per a que baixés del poble amb un ruc amb cantis plens de vi de la collita, i li van dir que fes soroll per cridar als moros i el trobessin. Els moros van acostar-se i van beure el vi que els hi va agradar molt, i van emborratxar-se. Amb aquesta distracció, els homes van poder sortir de la cova.