Escut de Llimiana

Cova del Gel de Llimiana

Cova del Gel

Cova del Gel o Forat del Gel
Situació: Montsec de Rúbies/Meià. Vall de Barcedana.
Altitud: 1298 m.
Recorregut: 200 m. Desnivell: -70m.

espai perill

La Cova del Gel o també anomenada Forat del Gel és una cavitat de la part septentrional del Montsec, en l’extrem del terme municipal de Llimiana. Està flanquejada per sobre del Serrat de Comellassos i el Serrat de Costes Rèbies. Es pot accedir per un caminet amb forta pendent no apte per als acrofòbics (vertígen). En aquesta altitud el Montsec s’aixeca inclinat amb una forta pendent que el fa força inaccessible.

En el seu interior hi viuen algunes espècies animals i vegetals singulars, que estan protegides.

Forma una única galeria ampla i allargada, que baixa en fort pendent.

L'alçada del pòrtic de l'entrada és d'uns 10-12m. en la seva punxa més alta, en forma de mitja lluna. L’amplada de la boca fa uns 40 metres.

Grans blocs caiguts formen particions que aparenten sales, però que comuniquen al mateix llarg de la galeria.

El terra de la cova està ple de rocs procedents de despreniments, en forma de fragments estalagmítics. La cavitat baixa en pendent i en profunditat, el sostre s’estreny gradualment d'uns 10m. fins a baixar a tocar-nos el cap i haver-se d'arrossegar.

A uns 45 metres de recorregut trobem una barrera de blocs que seria una mena de trinxera feta pels soldats de la Guerra Civil per la seva protecció, aprofitant els materials del terra de la cova.

A la part dreta és on es formen estalactites de gel a l’hivern.

Com arribar-hi

La forma més senzilla és aproximar-se per dalt de la cova per un camí que surt de la pista de la Portella Blanca, el GR-1. Aquesta pista uneix l’Hostal Roi amb el pas de la Portella Blanca. Sortim de l’Hostal Roi on podem deixar el vehicle, i avancem la pista fins a trobar la Cabana dels Pastors. Haurem deixat enrere un encreuament amb una pista que puja al Tossal del Mirapallars. A pocs metres d’haver superat la Cabana dels Pastor baixa un caminet a la nostra dreta, a l’esquerra de la Llau de la Coma del Torn. Una senyal amb fletxa indica el camí de la cova. Unes fites de pedres ajuden a seguir el camí. Des del caminet no es veu la cova fins que te la trobes a la mateixa vora en l’últim giravolt.

En aquesta part podem veure uns roures grans molt antics que es van salvar de ser tallats en l’explotació de fusta del Montsec. L’ultima part del caminet és molt pendent sobre roca. Encara que és un tram curt, hi ha un cert risc, per la qual cosa és complicat d’anar amb canalla petita o amb condicions de pluja pel perill de relliscades en una zona molt inclinada que ens faria rodolar costa avall.

El gel

Com el seu nom indica, dins la cova podem conservar el gel ja que per les parets regalimen aigua en forma de goteres i l'aire fred es manté reclòs a pocs graus de temperatura. Les condicions d'orientació de la boca d’entrada i la relativa profunditat mantenen l'aire fred de l'hivern un cop ja passat aquest. El gel es troba incrustat al terra i algunes parets. La temperatura de la profunditat de la cova es manté estable a pocs graus al llarg de l'any impedint que es barregi amb l’exterior. A l'hivern pot reomplir-se d'aire molt fred ja que a l'exterior pot ser més fred degut a l'altura i el vent de nord dels Pirineus. L’aire fred té tendència a baixar-hi. A l'estiu l'aire calent no baixa i es manté només en contacte a la boca de la cova, no hi ha circulació convectiva.

Els geòlegs no esperaven trobar una cova en aquest indret tan lluny de la base del riu de la Vall. Per tant, es pensa que una formació antiga de pas d'aigua va ser desplaçada pels moviments de blocs de la Serra del Montsec. O sigui, un riu subterrani anterior es va formar pel pas de l'aigua i posteriorment es va produir l'aixecament del Montsec. Els estudis de la seva formació no estan clars, generen molts dubtes i manca un estudi concloent.

Els fadrins ens parlen del lloc com a font d'obtenció de gel en anys en que no existien encara frigorífics, en algunes èpoques de l'any inclòs el mes d’agost. També diuen que s’anava a l’estiu a buscar gel que tenia propietats medicinals. També era un lloc on els pastors podien aconseguir aigua, ja que en aquesta part alta del Montsec no hi ha cap font propera. Per tal de recollir aigua, s’instal·lava un tronc buidat pel mig col·locat en les goteres i infiltracions que regalimaven.

Biologia

A dins d’aquest forat han estat identificades dues espècies, una animal i l’altre vegetal, molt particulars.

L’espècie animal es tracta de la rata pinyada Barbastella barbastellus (Rat penat de bosc) animal únic en tota aquesta muntanya i que és una espècie protegida a tota Catalunya. (Oleguer Escolà i Joan Senent, Museu de C.N. de Barcelona 1960s). Es fàcil de distingir per les seves orelles curtes i quadrangulars, que els diferència dels altres rats penats. Aquests muricecs hivernen a les coves, però a l’estiu poden viure en forats en troncs d’arbre, per això els anomenen de bosc. Només hi ha dues espècies en tot el món, aquesta és una i l’altra està en dubtes.

L’espècie vegetal és la criptògama Timmia megapolitana Hedw. Subsp. Megapolitana, planta briofita que es reprodueix per espores (Briofit, una mena de molsa sense flors ni fruits ni arrels). Ha estat trobada al sol de l’entrada del forat del gel. És una espècie en perill crític d’extinció. És l’únic lloc on s’ha confirmat de la seva presència en tota la península Ibèrica. Es troba també en Nord-amèrica i Europa. El perill consisteix en la seva destrucció degut a un excessiu pas d’excursionistes per la cova. (Font: ICHN 2010). L’abril de 2015, la Generalitat de Catalunya (DOGC) la inclou dins el catàleg d’espècies en perill d’extinció. Aquestes plantes són un autèntic fòssil vivent dels vegetals que es trobaven a finals del Paleozoic (-300 milions d’anys), i que van ajudar al pas a la vida terrestre. Són les primeres plantes que retenien aigua i formaven una primera capa orgànica sobre el terra, que seria aprofitat per altres organismes, formant una cadena de vida.

Espeleologia

La primera referència espeleològica és la visita que realitza el francès Alphonse Hustache el 19 d'agost de 1910, localitzant la espècie de troglobis Troglocharinus que porta el seu nom. Va trobar aquests exemplars en una estalagmita de la cova. A les poques setmanes, el 7 de setembre de 1910, hi van René Jeannel i Emil Racovitza també amb finalitats bioespeleològiques, igual que Cándido Bolivar uns anys més tard, el 23 d'agost de 1918.

Els Troglocharinus Hustcache són uns dels animals endèmics del Montsec de Rúbies que només viuen dins les coves i adaptats a la vida subterrània. Una mena d’escarbats (coleòpters) que no es troben enlloc més que aquí. Així que cal conservar-los degut a la seva excepcionalitat, juntament a altres insectes que formen una llista d’espècies úniques del Montsec que sobreviuen. Així que cal preservar la fauna d’aquests indrets que s’han desenvolupat durant milers d’anys i que podem destruir en un instant si trenquem el seu hàbitat.

Ja no tornem a tenir notícies de la cavitat fins l'any 1958 que la visiten membres del Centre Gimnàstic Barcelonès durant les seves campanyes al Montsec, que donà com a resultat la descoberta i exploració d’algunes cavitats del Montsec d’Ares com el Graller del Boixaguer i Alsamora.

El desembre de 1952, E. Boixadera (GES - CMB) deixa constància en el llibre d'activitats del Club de l'exploració d'una cavitat en aquesta zona del Montsec que anomena Cova-avenc de Can Pey. Amb el pas del temps es va arribar a la deducció que es tractava del propi Forat del Gel.

La cova també ha estat objecte d'actuacions arqueològiques, on s'han trobat restes pertanyents al Neolític, Bronze, Romà i Medieval (Josep De la Vega 1981). Restes ceràmiques que presenten cordons llisos que semblen mostrar motius ortogonals.

Espècies Troglocharinus Hustachei, Stygiophyes Puncticollis (coleòpters). Recollits per A. Hustache el 19 d'agost de 1910; per Jeannel i Racovitza entre el 31 d'agost i el 8 de setembre de 1910; i per C. Bolivar el 23 d'agost de 1918. El Troglocharinus Hustachei no ha tornat a ser localitzat mai més en aquesta cavitat.

Font: Federació Catalana d'E.

Els Maquis

Després d’acabada la Guerra Civil, va ser aprofitada com amagatall (1944-1949). Els maquis es van organitzar dins la cova com a base guerrillera (La Brigada 3) per a la conquesta de Lleida i la preparació d’un atemptat contra el general Franco. Els maquis era un grup armat en contra del règim franquista un cop acabada la Guerra Civil Espanyola.

Avui en dia es pot veure a tot el Ras (la carena del Montsec) restes de les trinxeres i búnkers de la Guerra Civil, posicions ocupades pels republicans en el Front del Pallars.

Sabies que... ?

La cavitat també és coneguda amb el nom de l’Espluga de Correigs.

Aquesta cova estava comunicada amb la cova Negra amb un camí fins a principis del segle XX, com recorden alguns llimianencs però que ara el camí deu estar ocult per la vegetació.